L’Urushi conegut també com a laca japonesa és la saba d’un arbre (al Japó Toxicodendrom vernicifluum -abans Rhus Verniciflua-). És, per tant, una laca vegetal. S’obté per exsudació de les incisions que es practiquen en el tronc de l’arbre i es recull manualment en pots. La resina recollida del sagnat de l’arbre que ennegreix ràpidament, es deslliura d’impureses i es filtra per donar-li una cremositat més uniforme.
Després de cada aplicació, la laca es transforma gràcies a la humitat (s’ha de posar en un furó o caixa d’humitat) i, per l’acció de l’oxidació d’un dels seus components -l’urushiol- adquireix la duresa característica. Precisament és aquesta propietat juntament amb la seva força adhesiva i la seva impermeabilitat el que fa que els seus orígens siguin senzills i mil·lenaris. Segurament en això es devien fixar fa més de 6.000 anys a raó de les primeres troballes d’urushi de les que se'n tenen notícies.
D'aleshores ençà, passant per diferents vicissituds, l'Urushi ha format part inherent de la cultura japonesa, ja fos guanyant en espiritualitat -amb la introducció del budisme (moltes estàtues es van fer amb la tècnica Kanshitsu)- o erigint-se en un cert prototip de bellesa japonesa amb la tècnica Makie -durant el període Heian-. Des de l'aristocràcia o la classe samurai fins a comú del poble tothom valora la seva simplicitat i calidesa gràcies a la matèria, l'ofici i el gaudi de la gent: “Un bol d'urushi a la mà manté una escalfor confortable”.
Cada acabat ens invoca els sentits i les emocions. La tècnica ens seduirà per la seva bellesa externa però la bellesa d’una obra d’Urushi té molt a veure amb la tendresa i la sensibilitat: ens convidarà, sens dubte, a valorar-la per la suavitat al tacte, el la lleugeresa, per l’olfacte, pel color...(la brillantor del vermell emergeix de dins, de la profunditat de moltes capes; el negre transmet la vitalitat i el misteri de la vida que cap altre color no té...) L'Urushi no és vibrant, atreu per la seva profunditat íntima, pel pòsit del temps, pel saber pacient dels mestres lacadors.
La seva perpetuïtat depèn de nosaltres.